El grup aragonès O’Carolan ens acosta més que mai a la música popular de la seva terra des d’una perspectiva aparentment “llunyana”.
Andrés Turón. 20 de Setembre de 2021.
Aquesta proposta oferta per O’Carolan en el seu cinquè disc, rep com a nom Caleidoscopio, un àlbum la delicadesa del qual per a tractar el folklore aragonès és tan particular com inigualable.
L’agrupació rep el seu nom a partir de Turlough O’Carolan, un dels més importants autors irlandesos que viu des de finals del segle XVII fins a meitat de el XVIII. En l’actualitat, un gran nombre de les seves composicions tradicionals per a arpa irlandesa continuen interpretant-se.
Compten quatre publicacions prèvies: Alrededor de una Vela (1999), La Llave de los Sueños (2000), El Reloj Secreto (2007) y Nota de Paso (2010). En aquesta ocasió parlem de Caleidoscopio (2020), un elaborat repertori conformat per 12 temes de composició pròpia, tots ells basats en melodies tradicionals de diferents zones de Aragó.
Usant aquest “caleidoscopio musical” com a vehicle, podem desplaçar-nos a pobles aragonesos com a Quinto d’Ebre, Sariñena, Jorcas, Alquézar o Benavarri entre molts altres, però amb un color molt peculiar que ens brinden els intèrprets amb instruments tant aragonesos com gaèlics (propis de la música folklòrica celta). Miguel Ángel Fraile s’encarrega de l’acordió i els instruments de vent on figuren els whistles o la uilleann pipe (típics de la música irlandesa) i el bot i el saltiri (Aragó); Pilar Gonzalvo apareix a càrrec de l’arpa irlandesa i la zanfona; Susana Arregui amb el violí i la nyckelharpa; Ernesto Cossío a la guitarra; i, finalment, Julián Ansuátegui amb la percussió, on apareix el bodrhan, d’origen irlandès.
Des de la seva última publicació l’any 2010, ja podíem intuir una mica el seu següent moviment, perquè O’Carolan s’ha enfocat cada vegada més cap a aquestes melodies populars procedents d’Aragó, perfeccionant el tan estrany equilibri que han aconseguit entre aquest repertori i l’estil irlandès al qual ens transporten els seus instruments. El seu concepte de “Nota de Pas”, que dóna nom al disc, era la transició fins a Caleidoscopio, perquè després de les seves tres primers discos, inclou música de procedència aragonesa (sense deixar enrere l’aire irlandès) fins a capbussar-se de ple en el folklore aragonès ja en el seu últim àlbum.
És també ressenyable la participació del Quartet Concuerda en tres dels títols de l’àlbum: Compás 26, La Sirena de Piedra i Al Abrigo del Agua, amb Noelia Gracia al violí, Cecilia Grilló a la viola, Jorge Marco al violoncel i Antonio Uriel al contrabaix.
Sens dubte, recomanaria aquest grup i, més concretament el seu disc Caleidoscopio, a qualsevol afeccionat a la música d’Aragó, perquè és una alternativa molt curiosa a qualsevol estil amb el qual puguem comparar-la. Els músics són d’un nivell excepcional i fan ús d’instruments poc usuals que ens deixaran bocabadats (més encara si es té l’oportunitat de gaudir-los en directe). O’Carolan és, potser l’experiència més pròxima a escoltar música tradicional aragonesa mentre gaudim d’una pinta de cervesa Guiness en un pub amb música en viu. Es tracta d’un grup realment únic.
